Activitat 2_Pel·lícula de Sitges

I THINK WE'RE ALONE NOW
 
FITXA TÈCNICA
Títol original: I Think We're Alone Now
Any: 2018
Duració: 93 minuts
País: Estats Units
Guió: Mike Makousky
Múscia: Adam Taylor
Fotografia: Reed Morano
Gènere: ciència ficció, thriller
Productora: Automatik Entretainment

Premis: 2018: Festival de Sundance: Premi especial del jurat                                (excelència en filmació)
             2018: Festival de Sitges: Secció oficial a competició

FITXA ARTÍSTICA
Repartiment: Peter Dinklage, Elle Fanning, Charlotte Gainsbourg, Paul Giamatti



COMENTARI DEL FILM

   Per començar, s'ha de dir que el treball actoral dels protagonistes (l'home i la noia) és excel·lent, ja que pràcticament només surten ells dos sols al llarg de tota la pel·lícula i interpreten molt bé totes i cadascuna de les escenes.
   La música que s'escolta de fons durant tot el film és una de les coses que més m'ha agradat i podria dir que la millor. La música està molt ben escollida i fa que sigui tot més entretingut i et posis dins de la història.
   També podríem parlar del muntatge en general, on opinaria de la pel·lícula en general. Trobo que el principi m'ha semblat una mica aborrit, ja que no entenia el començament de la història perquè no et posa en situacio. Després, poc a poc vas entenent una mica més; però en general el muntatge és bastant extrany, on les situacions són bastant irreals. He d'afegir que algunes escenes del film eren espectaculars, on sortien plànols des de dalt de la ciutat i paisatges increibles. La il·luminació va estar molt ben aconseguida.
   L'argument que he entès jo des del meu punt de vista és que hi ha un home a una ciutat d'Estats Units on es dedica a revisar casa per casa si queda alguna víctima viva, i si està el cas de que es troba algun cadàver, el porta a un camp i l'enterra. De sobte un dia es troba una noia viva i decideix fer vida al seu costat, encara que ell preferia viure sol, ja que estava més tranquil. Resulta que després la noia el menteix perquè s'entera que hi ha més gent viva quan ella li havia dit que no, llavors l'home s'enfada i s'en va. Cap al final del film, els pares de la noia (que eren les persones vives) no tractaven bé a la seva filla, on ella, farta d'això, dispara al seu pare deixant-lo mort. Finalment, els dos protagonistes s'escapen i decideixen fer vida a una ciutat on no estigui deshabitada i aixì ser més feliços.
   No hi ha gaires efectes especials a la pel·lícula, llavors tampoc voldria remarcar aquest punt.
Com a valoració del final ,trobo que en general en film no té gaire sentit i que et deixa en dubte pensant uns minuts i formulan-te preguntes a tu mateix com per exemple: Per què aquella ciutat estava deshabitada? Què va passar abans? Per què el protagonista es dedicava a fer això? Per què li agradava viure sol sense ningú?
   La pel·lícula no m'ha desagradat, però trobo que no és de les millors que he vist, sobretot per com comença i no et posa en situació amb la historia, llavors estas a tot el film dubtant de per què els actors fan aquestes accions i amb quina finalitat.